Saps per què els residus tèxtils no poden anar a la fracció resta?

La ciutadania cada cop consumeix més productes tèxtils. A nivell mundial, es venen 100.000 milions de peces de roba cada any. Així mateix, la seva producció es va doblar entre els anys 2000 i 2014. A Catalunya, cada persona consumeix entre 21,5 i 26 kg de productes tèxtils a l’any. Dels residus que se’n deriven -154.947 tones l’any 2023-, només un 13,3% es van recollir selectivament i, d’ells, sols un 1% acabarà donant lloc a roba nova. La resta, unes 134.000 tones, van llençar-se a l’abocador. Per entendre-ho de manera més gràfica, cada segon, l’equivalent a un camió carregat de roba és cremat o buidat a un abocador. I és que, tot i que des d’aquest mes de gener, per normativa europea, la recollida de residu tèxtil és un servei obligatori que ha d’estar a l’abast de tota la ciutadania del nostre país, la realitat és que, a casa nostra, un gran volum de deixes tèxtils no es gestionen majoritàriament com una fracció separada, sinó que a la majoria de llars catalanes i espanyoles es llencen dins la fracció resta. És més, quan se separa sol ser perquè es tracta de roba en bon estat, l’única que es concep com a valoritzable, la qual acaba sent recollida per entitats socials. 

A Catalunya, l’any 2023 es van generar 154.947 tones de residu tèxtil. Només un 13,3% es van recollir selectivament i, d’ells, sols un 1% acabarà donant lloc a roba nova.

Quart sector més demandant de recursos naturals

Així com la majoria de la ciutadania ja ha integrat en el seu dia a dia hàbits com separar els residus segons la fracció que li correspon (orgànica; paper i cartró; vidre, i plàstics), molts de nosaltres no sabem què fer quan ens volem desprendre d’una peça de roba. I això esdevé un problema seriós, sobretot sabent que la producció i el consum de productes tèxtils (roba, però també calçat i tèxtil per a la llar) ha crescut exponencialment arreu del món, cosa la qual no passa amb la seva reutilització i reciclatge. El quid de la qüestió és bàsicament que els productes tèxtils no solen dissenyar-se amb criteris de circularitat i no es pensa en ells com a possibles nous recursos en la cadena de valor.

Aquesta visió lineal comporta greus problemes climàtics i ambientals, en tant que, després de l’alimentació, l’habitatge i el transport, el consum global de productes tèxtils és el quart major demandant de matèries primeres i aigua al món, així com el cinquè emissor de CO2. I encara hi ha més, ja que la indústria tèxtil és de les més contaminants així mateix per l’abocament de microplàstics que generen les peces fetes amb teixits sintètics.

Qualsevol residu tèxtil, no només en bon estat

De mitjana, cada persona es desfà cada any d’entre 20 i 30 kg de tèxtil, però només el 12% tindrà una segona vida gràcies a la recollida selectiva bé a través de contenidors específics a la via pública, bé de la recollida a deixalleries mòbils o fixes, a botigues que contemplen el servei, del porta a porta o en actes públics específics. La resta, malauradament, s’acabarà dipositant al contenidor de rebuig i, per tant, en un abocador o incinerat, un fet que representa la pèrdua de molts recursos que es podrien haver mantingut o reincorporat al sistema productiu. Això passa sobretot perquè moltes persones creuen que al contenidor de la roba només pot depositar-se la roba en bon estat, quan la realitat és que pot desar-se qualsevol residu tèxtil, incloent la roba interior o la de la llar. Un primer pas que permetria que les organitzacions que se’n fan càrrec de gestionar aquests residus trobessin una segona vida per aquells teixits, bé sigui en forma de farcit pels seients del cotxe, material aïllant o la creació de noves peces de roba, al marge de la reutilització, la qual és la principal sortida d’aquella roba que es recull als contenidors. D’aquesta manera, els residus tèxtils esdevindrien un recurs valuosíssim a reintegrar en la cadena de valor del sector.

Moltes persones creuen que al contenidor de la roba només pot depositar-se roba en bon estat, quan la realitat és que pot desar-se qualsevol residu tèxtil, incloent la roba interior o la de la llar

Necessitat d’avançar cap a una visió circular

Amb aquest teló de fons i sabent, d’una banda, la petjada ambiental del sector tèxtil i, de l’altra, el seu potencial com a actor clau de l’economia circular del nostre país, cal més que mai un canvi de model, tot avançant cap a la circularitat. Aquesta esdevé una cursa en la qual la Generalitat de Catalunya ja ha pres cartes en l’assumpte. Ho ha fet a través del Pacte per a la Moda Circular, una iniciativa oberta, transversal i innovadora per transformar el sector tèxtil, la qual compta així mateix amb la complicitat dels actors de tota la cadena de valor del tèxtil, els quals porten des de 2022 treballat de bracet per aconseguir el seu desplegament. Una transformació progressiva que implica el compromís de tots els actors del sector, públics i privats, però també d’una ciutadania que, tot i estar cada cop més conscienciada de l’impacte que poden tenir les seves accions diàries, de vegades no troba la informació precisa a l’entorn de quins recursos té al seu abat quant a recollida selectiva de residus tèxtils i, fruit d’aquest desconeixement, acaba depositant roba, calçat i tèxtil per a la llar a la fracció resta de casa seva, una tendència que cal anar revertint progressivament.