Entitats ecologistes rebutgen la dessalinitzadora del Foix i aposten per l'excedent d'aigua del CAT

Aigua és Vida, el Gepec-EdC i la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) rebutgen la dessalinitzadora del Foix (Garraf) projectada pel Govern i desbloquejada fa poc per l'Estat: "No és necessària". Tal com han apuntat les entitats ecologistes, han dut a terme un estudi segons el qual l'excedent que el Consorci d'Aigües de Tarragona (CAT) té sobre l'aigua que pot agafar del riu Ebre és superior al potencial de la futura dessalinitzadora. 

Així, les seves estimacions indiquen que el CAT podria utilitzar fins a 24hm3 anuals més, mentre que la planta en produiria uns 20hm3. Alhora, han reclamat a la Generalitat que faci les obres per tal que els pagesos del Baix Camp puguin fer servir l'aigua tractada de la depuradora de Reus per regar i evitar així el traspàs d'aigua del riu Siurana a Riudecanyes.

Quim Pérez, portaveu d'Aigua És Vida, ha exposat que la regeneració d'aigua de les depuradores del Camp de Tarragona tenen un potencial de generar 32 hm3 anuals i que això, juntament amb altres mesures d'estalvi, és suficient per garantir l'abastiment. Andreu Escolà, del Gepec, ha manifestat: "D'aigua no en falta, hi ha una mala administració". 

Pérez ha estat crític amb l'estratègia del Govern. "Es basa en una política d'oferir aigua sense fi i això a mig termini posa el sistema en fallida. Nosaltres apostem per la gestió de la demanda i múltiples fonts d'abastament, mentre ells aposten per grans infraestructures i un gran volum d'aigua per oferir a tots els usos. Això en un clima mediterrani és totalment insostenible", ha subratllat.

Matilde Font, de PDE, ha exposat que la dessalinitzadora del Foix és "la baula" per interconnectar l'aigua de l'Ebre amb Aigües Ter-Llobregat (ATLL) i que aquesta arribi a l'àrea metropolitana de Barcelona. Amb tot, ha manifestat que des de l'Executiu se'ls ha traslladat sempre que la planta del Foix serviria per "donar aigua a Vilanova i la Geltrú i Vilafranca del Penedès". En aquest sentit, ha defensat que l'equipament es pot instal·lar "50 quilòmetres més al nord" d'on està projectat i que això estalviaria recursos en el transport de l'aigua cap a aquestes ciutats.

El cas de Reus

Font també ha explicat que l'Ajuntament de Reus ha sol·licitat una nova concessió d'aigua de boca del CAT. En la seva opinió, aquesta ampliació del subministrament ha de ser "a canvi de que regenerin de la depuradora perquè els pagesos la puguin fer servir", i així que no hagin de dependre de la del riu Siurana. 

Aquest és un projecte del Govern que preveu millorar el tractament de l'aigua que actualment l'EDAR de Reus aboca al barranc de Barenys per tal que es guardi en unes basses de nova construcció que permetrien abastir la Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes, que actualment obté el recurs de l'embassament de Riudecanyes, que al seu torn s'omple en bona part mitjançant un transvasament del riu Siurana (Priorat).

"Avui s'estan enduent entre 500 i 600 litres per segon del Siurana a Riudecanyes, quan al riu se'n deixen 60. Reus llença una aigua a Barenys des de fa trenta anys que no s'ha volgut gestionar i la sequera ha demostrat que Reus no necessita l'aigua del Siurana", ha manifestat Escolà. Segons els ecologistes, des de l'EDAR cap al barranc s'aboquen fins a 300 litres per segon, una aigua que acaba al mar a Salou, on històricament s'han produït inundacions.