Entrevista a Elena Crespi"Els homes han de sumar-se a la revolució sexual"
Parlem amb la psicòloga i sexòloga, que publica 'Confidències', un llibre que convida els lectors a reflexionar sobre la seva sexualitat

Barcelona-
Després de publicar Sortir de mare (Rosa dels Vents, 2022) i El negoci dels nadons (Raig Verd, 2024), la psicòloga, sexòloga i terapeuta de parella Elena Crespi (Torelló, 1981) torna a les llibreries amb Confidències (Rosa dels Vents), un llibre de caràcter divulgatiu que convida els lectors a fer un viatge a través de la seva sexualitat "sense embuts".
Mitjançant una sèrie d'argumentacions i preguntes, Crespi genera una reflexió al voltant de l'educació que hem rebut, les experiències sexuals que ens han marcat i els desitjos que tenim i que, fins al moment, ni ens havíem plantejat. La psicòloga renega del model masclista i coitocentrista per obrir les portes a una sexualitat més diversa, inclusiva i satisfactòria per a tothom.
Què la va portar a transformar el curs 'Confidències' en un llibre?
La idea va ser de l'editora, la Núria Puyuelo, però sempre m'havia cridat l'atenció escriure sobre sexualitat de manera divulgativa. La majoria dels llibres que he publicat són sobre educació sexual i ara volia parlar sobre sexualitat a persones que ja estan a la vida adulta i que volen fer un treball intens.
Quin públic espera atreure?
És per a un públic major d'edat. No m'importa massa el gènere de la persona que el llegeixi, malgrat que a la portada hi hagi una vulva. Ara bé, com que parlo de sexualitat, hi ha un biaix i segurament el llegiran més dones que homes.
La sexualitat femenina ha estat menystinguda, invisibilitzada o, fins i tot, demonitzada al llarg de la història. Creu que, actualment, se’n parla amb total llibertat?
És cert que ha evolucionat. Ara se'n parla molt més, no té res a veure amb la situació de fa 50 o 60 anys. No obstant això, el camí és tan llarg que encara queda molt de camí per recórrer. Hem assolit alguns drets bàsics ―que ens poden treure en qualsevol moment― com l'accés a anticonceptius o la llei de l'avortament, però pel que fa al plaer femení...
Hem assolit drets bàsics com l'accés a anticonceptius i l'avortament, però queda molt per fer en el camp del plaer femení
En quins aspectes encara queda camí per recórrer?
Qui ha de sumar-se a la revolució sexual són els homes. Malgrat que faltin dones per entrar en el canvi, cada vegada n'hi ha més que han entès com funciona la seva sexualitat o que, com a mínim, estan en un procés de moviment. De plantejar-se que el sexe que se'ls està oferint és sempre igual, que no sempre els ve de gust i que, potser, tenen ganes de jugar d'una manera diferent. El sexe compartit per excel·lència és la penetració vaginal, i moltes dones a les nostres consulten ens expliquen que, allò que teòricament ha de provocar focs d'artifici, provoca dolor.
Les dones veuen que ja no els encaixa i, d'altra banda, les identitats dissidents solen tenir més assumit el debat sobre la sexualitat perquè ja trenquen amb les normes que el món els imposa. Ara només cal que els homes cis s'apuntin al canvi. El model coitocèntric és fantàstic per a ells ―tot i que si rasquem una mica, no ho és tant. Tenen un penis que es posa erecte, l'introdueixen en un forat i, fent certs moviments, el seu plaer està gairebé garantit. Però és un esquema que limita molt la seva experiència sexual.
Per què en el fons no és tan "fantàstic" per a ells?
Perquè la sexualitat gira al voltant d'una erecció que ha d'estar al 100% de potència i que, tard o d'hora, començarà a decaure. Ens han ensenyat que la penetració i el penis erecte són el centre de tot, i quan això no funciona, sembla que s'acabi el món. Però si explorem altres opcions i sensacions que ens ofereix la pell i la resta del cos, si potenciem la nostra excitació a nivell cerebral i alimentem el nostre desig, descobrirem moltes maneres de gaudir i tenir orgasmes més enllà del penis.
Ens han ensenyat que la penetració i el penis erecte són el centre de tot, i quan això no funciona, sembla que s'acabi el món
Troba a faltar una mirada diversa de la sexualitat, que inclogui les dissidències que se surten de la norma?
Cal entendre que la sexualitat és molt més que un penis i una vagina. Concretament, és molt més que la persona enganxada al penis. Si no, sempre pensarem que falta alguna cosa en les relacions entre dues persones amb vulva i que, en el cas dels homes cishomosexuals, l'únic joc possible és la penetració anal. Trencar aquesta obligatorietat de la penetració vaginal ens permetrà entendre jocs diversos i altres models relacionals.
Quin rol té el cervell en el joc de la sexualitat?
No soc neuròloga, però és molt important. Al llibre parlo del cervell eròtic. No sé si té una localització exacta, però hi ha un raconet que ens permet gaudir de la sexualitat. Si l’alimentem o l’erotitzem, ens permetrà desitjar i excitar-nos molt més i, per tant, sentir molt més plaer. L’exemple que poso és clar: no és el mateix que em toqui el braç davant de 100 persones que sentir aquesta mateixa carícia en un context d’excitació, amb el meu cervell connectat a la meva sexualitat. Es pot viure com una sensació quotidiana o eròtica. El cervell hi té un paper clau. Per tant, per molt que algú em toqui o utilitzi joguines, si el meu cervell està desconnectat, és difícil sentir plaer sexual.
Entenem que el coit i altres pràctiques sexuals que no inclouen la penetració, sovint mal anomenades "preliminars", també són sexe. Però, segons el que comenta, imaginar o compartir fantasies eròtiques també ho és?
I tant. Cadascú ha de definir què entén per sexe. Durant l'etapa de flirteig, ens podem encendre com una foguera només parlant amb algú. Però més endavant, quan passem a un terreny on el sexe físic cobra protagonisme, a mesura que ens fem adults o compartim anys amb una mateixa persona, sembla que l'abandonem. La seducció és clau perquè ens vingui de gust jugar i repetir. No necessàriament el mateix dia, però sí mantenir una vida sexual activa.
Hi ha qui defensa que aquesta part és el centre de la sexualitat. En el llibre Comprende tus fantasías, Meg-John Berger reivindica el món de fantasia com un món molt sexual, perquè també hi ha moltes persones que no poden jugar amb el cos. És molt més inclusiu incorporar aquesta visió.
Com d’important és, mantenir una vida sexual activa?
La importància del joc sexual l'ha de marcar cada parella. Per a algunes pot ser més habitual, mentre que per a altres és quelcom més esporàdic. El que no podem fer és establir un barem universal, marcar un nombre de vegades a la setmana, al mes o a l'any, perquè això només genera pressió per assolir aquestes xifres. És cert que, dins d'una relació de dos, sempre hi ha algú que té més ganes de sexe que l'altre. I si afegim més elements a l'equació perquè tenim un altre model relacional, hem de consensuar molt més.
A nivell físic, mantenir una sexualitat activa ajuda a retardar l'atròfia muscular. Una vagina que no es toca, no lubrica ni experimenta orgasmes, pot tenir un risc més alt d’atròfia vaginal precoç. Però el més important és mantenir una vida sexual activa que sigui plaent i satisfactòria.
No podem fixar un nombre de relacions sexuals a la setmana, això només crea pressió
Es perd el desig sexual en l’etapa de vellesa, especialment durant el climateri, en el cas de les dones?
Els homes també experimenten envelliment i una disminució de la sexualitat. Biològicament, no té sentit que un home de 70 anys tingui un gran desig sexual, ja que la qualitat del seu esperma no és la mateixa que als 20. Però, com a humans, hem fet de la sexualitat quelcom més que un tema reproductiu. El model masclista diu que un "home de veritat" sempre pensa en sexe, i això fa que el desig masculí disminueixi més lentament perquè el tenen molt més normalitzat.
En canvi, a les dones ens ensenyen a ser passives en la nostra sexualitat i a ser un objecte per a l'altre. Si a això hi afegim els canvis del cos amb la perimenopausa, que rebutgen encara més el model coitocèntric, no és estrany que moltes dones diguin que els baixa el desig. Amb la menopausa deixem de ser cícliques i el pic natural d'hormones ja no hi és. Tot i això, moltes dones perceben l'última regla com un alliberament i expliquen que a partir d'aleshores gaudeixen molt més de la seva sexualitat.
El model de sexualitat masclista ensenya les dones a ser passives i a ser un objecte per a l'altre
Precisament defensa que el model masclista és responsable de la bretxa orgàsmica. Al llibre ho exposa amb dades: mentre que tres de cada quatre dones no sempre tenen orgasmes durant les relacions sexuals, en els homes aquest percentatge baixa a un de cada quatre. Quin paper hi juga la pornografia?
Qualsevol estímul per alimentar el cervell eròtic pot ser vàlid. Encara que l'origen de la pornografia fos artístic, amb el temps s'ha convertit en una indústria que només busca beneficis econòmics a costa de l'explotació de les persones. Per sort, ara hi ha gent que ho fa diferent. El problema és que molts joves construeixen el seu model de sexualitat a partir d'aquesta indústria mainstream, que no és ni de bon tros respectuosa. Estic a favor de la pornografia, però no de la que es basa en el consumisme i el patriarcat.
Vostè defensa que és bo i saludable que els nens es descobreixin a ells mateixos o amb altres infants de la seva edat. Tenint en compte que la maduresa sexual arriba amb la pubertat, què respon a les persones que critiquen l'educació sexual des de la infantesa?
Hi ha dos tipus de persones que es poden escandalitzar: d'una banda, les que no volen escoltar cap argument que qüestioni les seves idees, i, de l'altra, les que, a causa del tabú sobre la sexualitat, es preocupen per si és correcte o no. Moltes famílies i mestres es fan preguntes. Nosaltres veiem la sexualitat des d'una perspectiva adulta, influenciada per la pornografia i amb una visió pervertida. En canvi, els nens petits simplement fan un procés exploratori natural, a vegades de forma compartida. Des de la innocència, es toquen, es miren i es comparen. L'exploració és positiva, sempre que es respectin els límits que hem de tenir en qualsevol relació interpersonal. No podem obligar ningú a mirar els cossos ni tocar o ser tocat si no es vol, igual que no podem robar un estoig o l'entrepà. Forma part de les normes de convivència.
Els pares i els mestres ensenyen que robar estar malament. Però s'ensenya a posar límits en l'àmbit sexual?
És el que nosaltres reivindiquem. Sovint no es parla dels abusos per part d'adults o entre canalla de la mateixa edat. Igual que ensenyem a una criatura que no ha de robar, també hem d'ensenyar-li que ningú ha de tocar el seu cos ni que ella toqui el cos d’altres sense voler-ho. Això és importantíssim per identificar abusos sexuals infantils i per trencar el silenci.
Al llibre diu que no l’entusiasma la paraula "consentiment" i que prefereix "consens". Per què?
He buscat moltes definicions de consentiment. En algun moment n'he trobat alguna que m'agradava, però, en general, significa "accedir a la voluntat de l'altre". Hi ha jerarquies i no m'acaba de convèncer. Prefereixo el concepte de consens, que implica dues persones al mateix nivell que, de manera menys o més explícita, acorden una cosa. No es tracta d'estar dient que sí tota l'estona...
Consentir és accedir a la voluntat de l'altre. El consens implica un acord entre dues persones al mateix nivell
Hi ha molt debat al voltant d'aquesta qüestió. Hi ha qui diu que "es perd la màgia", però d'altres aposten per una confirmació constant.
Quan ens movem en el terreny de la seducció la màgia hi pot ser. El que hem de fer és estar alerta de quins missatges està enviant l'altra persona. Quan hi ha consens queda força clar. Sempre pot passar que l'endemà em llevi i pensi que vaig fer més del que m'hagués agradat, que em vaig deixar endur i ara me'n penedeixo, però que abusin de tu vol dir que han utilitzat el seu poder i posició de privilegi. Aquí potser sí que s'està consentint sense realment voler. No cal explicitar-ho tot, però algunes coses sí que val la pena dir-les.
Comentaris dels nostres subscriptors
Vols comentar-ho?Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't.