Experts i entitats veïnals qüestionen que l'increment de la taxa turística solucioni el problema de la massificació

Fa pocs dies, el Govern i els Comuns van arribar a un acord per duplicar la taxa turística a Catalunya. A més, els municipis podran aplicar un recàrrec com el que fins ara només tenia autoritzat la ciutat de Barcelona. El pacte implica que un 25% dels recursos que es recaptin amb l'increment de la taxa es destinaran a polítiques d'habitatge. Fins ara, la Generalitat de Catalunya destinava aquests ingressos de forma íntegra a la promoció turística. 

En el cas de Barcelona, a més, el recàrrec, que ara és de quatre euros, es podrà doblar. D'aquesta manera, un turista que s'allotgi en un hotel de cinc estrelles podrà pagar un màxim de 15 euros per nit -set euros de taxa i vuit de recàrrec-.

Des del Govern, tot i les crítiques per la mesura procedents del gremi hoteler, la consellera d'Economia, Alícia Romero, defensa la proposta: "Cap turista deixarà de venir a la Costa Brava o a Barcelona per l'augment de la taxa turística". Romero acusa el sector de "confondre les coses" quan aquest va alertar de l'empitjorament de les condicions laborals dels treballadors si s'aplica la iniciativa. Per la seva banda, experts en turisme i associacions veïnals posen en dubte que una taxa turística més elevada serveixi per frenar l'allau de visitants.

Una vegada conegut el plantejament de l'Executiu català, el Gremi d'Hotels de Barcelona (GHB) rebutja la mesura i denúncia "l'asfíxia fiscal contínua a la qual estem sotmesos i no estem disposats a continuar sent la font constant de finançament per a les administracions". Pel GHB, si es tira endavant hi ha l'amenaça de destruir la competitivitat d'un teixit empresarial clau pel desenvolupament econòmic i social.

Alícia Romero: "Cap turista deixarà de venir a la Costa Brava o a Barcelona per l'augment de la taxa turística"

Per aquesta raó, reclama que s'articulin mecanismes urgents que evitin la pèrdua de competitivitat en segments estratègics pel conjunt de la ciutat i del territori, com ara el del Meeting, Incentives, Conferencing i Exhibitions (MICE), que representa el turisme de negocis.

Respecte al destí del Fons per al Foment del Turisme que es nodreix dels recursos generats per l'aplicació de l'impost sobre les estades en establiments turístics que s'aplica des de l'1 de novembre de 2012 a Catalunya, el GHB afirma que aquest té com a finalitat la promoció, l'impuls, la preservació, el foment i el desenvolupament de les infraestructures i activitats turístiques a Catalunya i exigeix que es preservi el destí del fons i s'afavoreixi la transparència de l'administració sobre els seus usos.

Més enllà de la fiscalitat

En una línia similar, la Confederació Empresarial d'Hostaleria i Restauració de Catalunya (Confecat) proposa que el Fons per al Foment del Turisme serveixi per pal·liar la manca d'inversions en totes aquelles infraestructures necessàries per garantir una salut turística adient, com ara, en previsió de situacions de sequera o per optimitzar la mobilitat de les persones i la connectivitat de Catalunya. Així, el sector empresarial sol·licita al Govern que porti a terme un informe econòmic exhaustiu que determini l'impacte negatiu que aquesta decisió pot tenir sobre el sector turístic de Catalunya i l'economia del visitant.

Relacionado con este tema

La massificació turística arriba a màxims històrics: Catalunya va rebre 20 milions de visitants estrangers el 2024

Judit Castaño

Més enllà de l'impacte fiscal, altres actors de l'àmbit turístic defensen la importància d'establir una normativa estricta i que es compleixi. Així s'expressa el director de la Càtedra Escenaris de Futur del Retail, Turisme i Serveis de la UPF Barcelona School of Management (UPF-BSM), Josep Francesc Valls: "Hem de ser capaços de vigilar i supervisar l'activitat turística, marcant objectius de creixement assolibles i que el negoci sigui rendible".

Josep Francesc Valls: "La mesura no incidirà ni resoldrà els problemes d'habitatge que ocasiona la massificació"

Tot i que Valls admet que l'increment de la taxa turística és l'única fórmula perquè el turista pagui la part proporcional que li correspon dels serveis que utilitza durant la seva estada, "la mesura no incidirà ni resoldrà els problemes d'habitatge que ocasiona la massificació". Per pal·liar i revertir aquesta situació, l'especialista advoca per "millorar l'entorn i ordenar la qualitat de l'oferta turística, aprofitant per implantar estratègies de desestacionalització". "La mesura no és un passaport automàtic per reduir l'allau turística", conclou.

Relacionado con este tema

La nova fiscalitat al turisme és insuficient per regular l'activitat, segons els experts

David Rodríguez

Atacar els impactes

Com a exemple de bones pràctiques, Valls al·ludeix a la distinció que es fa al Park Güell entre els serveis que s'ofereixen a turistes i autòctons. En el cas dels primers, han d'abonar una entrada elevada, mentre que els segons disposen d'accés gratuït. Amb aquesta ordenació dels productes turístics, l'expert creu que "ampliant la utilització d'una ciutat com Barcelona al servei del turisme, aconseguirem que els llocs més freqüentats estiguin menys massificats".

L'Assemblea de Barris pel Decreixement Turístic (ABDT) analitza la mesura com una acció que, no només no acabarà amb la turistificació, sinó que la "legitima". A parer seu, la fiscalitat per si sola no canviarà les dinàmiques de creixement turístic, i ha de ser una eina més en una política transversal de decreixement "molt més ambiciosa i amb mesures en tots els àmbits”. Els representants veïnals precisen que la taxa simula que s'encarrega dels impactes provocats pel turisme sense qüestionar la seva essència.

De fet, diversos col·lectius fins i tot rebutgen la viabilitat de destinar-hi un 25% de l'import de la taxa a polítiques d'habitatge, ja que preveuen i temen que continuï sent un punt i seguit en les dinàmiques de gentrificació i especulació del sector immobiliari amb el turisme com a reclam.