Les platges del nord de Barcelona perden 30.000 metres quadrats de sorra en cinc anys
El nivell del mar ha pujat uns 14 centímetres en 25 anys i les onades dels temporals han crescut 30 centímetres. Montgat ha perdut el 70% de les seves platges en quatre anys

Públic
Barcelona-
L'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) adverteix que les platges del nord de Barcelona han perdut uns 30.100 metres quadrats de sorra en els darrers cinc anys. Al mateix temps, el nivell del mar hi ha pujat uns 14 cm en 25 anys, i les onades durant els temporals han crescut 30 cm. La pèrdua de sorra suposa el 13% del seu total en quatre anys. Tot plegat ho recullen les dades de l'Estudi sobre les tendències de canvi climàtic a les platges metropolitanes, segons detalla l'AMB.
L'informe apunta que caldrien 965.045 metres cúbics de sorra per regenerar les platges més afectades del Barcelonès nord i baix Maresme arran de la regressió estructural, l'equivalent al volum de gairebé 400 piscines olímpiques. Les de Badalona i Montgat segueixen en un estat crític i de vulnerabilitat extrema. Aquesta darrera ha perdut el 70% de les seves platges en quatre anys fruit dels temporals.
Pel que fa al volum, hi ha una pèrdua de 83.000 metres cúbics, un 15% menys de volum de platja emergida. L'última campanya batimètrica del litoral metropolità nord del Servei de Cartografia de l'AMB el passat maig del 2024 constata que les reduccions de volum de sorra fins a una fondària de dos metres són molt similars a les observades a la platja emergida. Així, a dos metres sota l'aigua, s'ha produït una pèrdua del 16% de sorra.
Montgat, Badalona i Sant Adrià de Besòs
A Badalona i Montgat s'ha guanyat sorra en zona submergida, part de la que s'ha perdut a la platja emergida, a uns 30 o 40 metres de la costa, i s'ha situat a una profunditat d'uns 3 o 4 metres. S'ha produït un sistema de barres de sorra, però menys marcat que a la zona sud. En aquest sentit, destaquen que l'amplada mínima idònia de les platges és d'uns 25 metres, mentre que davant de temporals importants o excepcionals es necessitarien fins a 75.
El cas més crític és el de les platges de Can Tano, Montsolís i Toldos, a Montgat, que han desaparegut totalment. Per contra, la zona que s'ha mantingut més estable a Badalona és la platja dels Pescadors, que tot i haver patit pèrdues, encara conserva una amplada de 50 metres. El cas més bo és a la platja del Fòrum de Sant Adrià de Besòs, amb 100 metres d'amplada, gràcies a l'aportació del riu Besòs.
Temporals més intensos i ones més altes
Segons dades obtingudes del mareògraf de Barcelona, s'ha detectat un augment de 5,6 mil·límetres anuals del mar des del 2003, fet que implica aquesta pujada de 14 centímetres en 25 anys. Aquest fenomen, juntament amb un increment de la força de l'onatge i de canvis en els patrons dels temporals, ajuda a entendre la regressió estructural del litoral metropolità.
L'estudi assenyala que ha incrementat el nombre total de temporals, així com els de sud i sud-oest, en detriment dels episodis de llevant a la costa metropolitana. Aquests temporals són més energètics i potencialment més destructius, i cada un de nou descarrega més energia que l'anterior, marcats per l'escalfament global. Pel que fa a les onades, són més altes, al litoral metropolità, però amb diferències importants entre els diferents sectors i en funció d'on ve el temporal.
Comentaris dels nostres subscriptors
Vols comentar-ho?Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't.