La llei de memòria democràtica supera les esmenes a la totalitat i continua la tramitació al Parlament
Només s'hi han oposat PP i Vox. La previsió és que la normativa s'aprovi definitivament en uns mesos. Es recupera el projecte de llei ja impulsat pel Govern d'Aragonès, que fixa retirar tota la simbologia franquista de l'espai públic en un termini màxim de dos anys

Públic
Barcelona-
El projecte de llei de memòria democràtica ha superat les esmenes a la totalitat de Vox i PP i continua el seu tràmit al Parlament. La resta de grups hi han votat en contra. La norma estableix un termini de dos anys per retirar la simbologia franquista a l'espai públic -encara se'n mantenen més de 1.500 a Catalunya- i les distincions a les persones que van donar suport al franquisme.
En la legislatura anterior, ja es va tramitar una iniciativa igual impulsada pel govern de Pere Aragonès, però va decaure per l'avançament de les eleccions. El conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler, ha dit que la llei respon a un "compromís ètic i democràtic amb totes les persones que van patir la repressió i amb la memòria dels que ja no estan entre nosaltres".
Espadaler ha explicat que no s'ha canviat el text de la llei que va portar al Parlament l'anterior Govern i ha agraït la feina feta per les seves antecessores: Ester Capella, Lourdes Siuró i Gemma Ubasart. La tramitació de la nova llei de memòria era una demanda de les entitats memorialistes. La previsió ara és que es pugui aprovar definitivament la normativa en uns mesos.
Possibilitat d'exercir l'acció popular
El projecte de llei unifica, actualitza i completa en un únic cos legal la legislació catalana vigent en aquesta matèria, sobre la base dels principis de veritat, reparació, justícia i garantia de no repetició.
Entre altres aspectes, defineix les figures de l'espai i el paisatge de memòria democràtica; sanciona els danys en fosses i l'enaltiment del franquisme; preveu que la Generalitat pugui exercir l'acció popular en els procediments penals per delictes de lesa humanitat, contra la vida i contra la integritat física o moral comesos durant la Guerra Civil o la dictadura; inclou la perspectiva de gènere, i introdueix l'estudi de la memòria democràtica en els currículums educatius des de l'educació primària.
Així mateix, el text inclou l'impuls d'actes de commemoració cada 14 d'abril, dia de la proclamació de la República l'any 1931, i cada 7 de novembre, data de la constitució de l'Assemblea de Catalunya, el 1971.
Comentaris dels nostres subscriptors
Vols comentar-ho?Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't.