Set ponts emblemàtics de Catalunya que val la pena descobrir

Tant com a elements arquitectònics com per connectar territoris i cultures, els ponts han estat importants històricament pel territori català. Són més que simples estructures per salvar obstacles naturals com rius i barrancs, puix reflecteixen el pas del temps, així com els moviments d'enginyeria i arquitectura. Els ponts emblemàtics formen part de la cultura de Catalunya.

Per això, val la pena visitar aquests indrets i valorar el patrimoni cultural de casa nostra. Et convidem a descobrir set ponts emblemàtics de Catalunya, cadascun amb un encant únic. Indrets per gaudir d'un paisatge de postal i reconnectar amb la nostra herència cultural.

Pont Vell de Besalú

El Pont Vell de Besalú és un dels monuments més icònics de la Garrotxa, un punt clau del call jueu i el patrimoni medieval. Fa 105 metres de llarg i 30 metres d'alt, amb una torre defensiva. Tot i estar documentat des del segle XI, alguns historiadors creuen que aleshores no tenia la forma actual. De fet, es creu que durant una riuada de l'any 1315 va quedar destruït i es va poder restablir gràcies a l'impost que va establir Jaume II.

Segons detalla el lloc web turístic de la comarca, aquest pont medieval està format per set arcades que tenen forma angular a causa de l'assentament dels pilars sobre les pedres del riu. El 1385 a la torre central s'hi va instal·lar un peatge. L'any 1881 ja no hi havia la torre ni la porta d'entrada, i durant la Guerra Civil espanyola va ser dinamitat. Va ser entre els anys 50-60 del segle XX quan va ser reconstruït, detalla.

Pont del Diable de Martorell

Un altre símbol del pas del temps és el Pont del Diable de Martorell (Baix Llobregat), conegut antigament com a pont de Sant Bartomeu, que és d'origen romà i passa sobre el riu Llobregat. Uneix el Baix Llobregat amb el Vallès Occidental, puix realment creua fins a Castellbisbal. És una de les poques restes que es conserven com a testimoni de la xarxa viària romana de la zona del curs baix del Llobregat i de l'Anoia.

Va ser construït vers l'any 10 a. C. per les legions romanes III (Macedònica), VI (Victrix) i X (Gèmina), segons indiquen les marques identificades en alguns carreus. Segons detalla el Consorci de Turisme del Baix Llobregat, l'arc és el testimoni més important d'aquesta època que s'ha conservat fins avui dia. Són moltes les llegendes que ens han arribat a través de la tradició oral en relació amb l'origen del Pont del Diable, totes fent referència al seu nom.

Pont de Pedra de Girona

Icònic també és el Pont de Pedra de Girona, en aquest cas d'estil neoclàssic. Connecta el Barri Vell amb l'Eixample, travessant el riu Onyar, i és ideal per a passejades i vistes fotogèniques. El conjunt fa aproximadament 65 m de llarg per 10 m d'ample.

Com el seu nom indica, és un pont construït amb pedra i sense gaires elements ornamentals. Això sí, la pedra de Girona és una molt peculiar, i està plena de fòssils de petits animalons marins que van viure fa milions d'anys. Segons indica el web turístic de la ciutat, uns que es veuen molt bé són els de la barana del pont de Pedra.

Pont Nou de Camprodon

Un lloc icònic a la Vall de Camprodon (Ripollès) és indubtablement el Pont Nou, una construcció gòtica ben conservada, i que travessa el riu Ter, separant la Vila de Dalt (o nucli centrat pel monestir) de la Vila de Baix. És molt difícil d'assegurar quan es va construir el pont original, però els experts l'ubiquen almenys al segle XIII: l'any 1316 ja s'esmenta un Pont Vell, fet que fa pensar que ja havia d'existir el Pont Nou.

El pont va ser refet en part el segle XIV, per tal de donar pas al camí de ferradura que conduïa a la Cerdanya, i restaurat també l'any 1930. És un pont d'un sol arc de pedra, unit a una torre de defensa, i la seva silueta és ja de fa un bon grapat d'any un dels símbols més reconeixibles de la vila.

Pont del Diable de Tarragona

El Pont del Diable de Martorell no és l'únic amb aquest nom a Catalunya. De fet, el de Tarragona és tant o més important, declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. És una mostra de l'enginy romà i un dels llocs més emblemàtics de la Tarragona antiga. Passejar pels seus voltants és una experiència captivadora per als amants de la història i l'arquitectura.

També conegut com a Aqüeducte de les Ferreres, el tram més espectacular conservat dels dos grans aqüeductes que es van construir a la ciutat. Té uns 217 m de llarg i 26 d'altura màxima, i originalment ja salvava el barranc. Està construït amb grans carreus col·locats en sec, que formen una doble línia d'arcades, segons detalla el lloc web de Tarragona Turisme.

Pont Vell de Montblanc

No marxem molt lluny perquè la vila de Montblanc (Conca de Barberà), coneguda pel seu llegat medieval, també té un pont que val la pena conèixer. Per bé que els seus origines podrien ser romans, el que veiem avui en dia pertany al segle XII.

Segons el lloc web de Montblanc Medieval, antigament als extrems del pont hi havia dos arcs, un amb l'escut de vila esculpit i l'altre amb la figura d'un àngel, que foren derruïts el segle XIX per donar millor pas als carruatges. El pont estava situat al camí reial i en diverses ocasions va patir intents de destruccions, i també ha patit els efectes de riuades.

Pont de Querós de Sant Hilari

I acabem saltant a Sant Hilari Sacalm (Selva) per parlar del Pont de Querós, que travessava el riu Ter al costat de l'antic poble d'aquest nom. És conegut per molts perquè es troba submergit sota les aigües del pantà de Susqueda. Així, és només en èpoques de sequera com l'actual quan es pot veure, en moments que l'aigua baixa per sota del 35-40%.

El pont està sostingut per tres grans pilars amb quatre arcades en arc de mig punt: les dues centrals són més grans que les dues dels extrems. Construït entre el 1532 i el 1534 pel mestre de cases Joan Roig, facilitava les comunicacions entre les diverses cases. Abans, ja hi ha constància de l'existència d'unes palanques per travessar el riu Ter a Querós.