Societat Civil Catalana: rostre amable, ànima ultra

El 2024 farà deu anys d'ençà que Societat Civil Catalana (SCC) va irrompre en escena per contrarestar la influència creixent que aleshores estava tenint l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), la principal entitat del sobiranisme català juntament amb Òmnium Cultural.

Amb l'ànim d'aglutinar els partits constitucionalistes i els grups que havien sorgit en resposta a l'auge del Procés, com Moviment Cívic d'Espanya i Catalans, Moviment Cívic 12-O i Somatemps, l'associació va presentar-se oficialment el 23 d'abril del 2014 al Teatre Victòria de Barcelona, en un acte en el qual els seus promotors van utilitzar un llenguatge revestit de progressisme i apel·lacions moderades a la igualtat i a la diversitat.

Tant és així que van iniciar-lo amb una lectura de poemes de Mario Benedetti i Maria-Mercè Marçal, referents dels moviments socials i l'independentisme d'esquerres, i la posterior emissió d'un vídeo en què un grup de ciutadans anònims defensen la compatibilitat de les identitats catalana i espanyola.

També els oradors de l'acte van voler reivindicar la pluralitat de la nova plataforma, pel qual van llegir el manifest en català, castellà i aranès, fet que va ser aplaudit per les 1.300 persones que, pel cap baix, van omplir l'auditori.

Ja en la seva estrena, SCC va deixar entreveure l'estol de complicitats que l'han arrossegat cap a posicions radicals

Tot i aquesta imatge amable i de moderació, però, l'estrena de Societat Civil Catalana va deixar entreveure l'estol de complicitats que l'han arrossegat amb el temps cap a posicions radicals. A banda de representants de Moviment Cívic d'Espanya i Catalans, Moviment Cívic 12-O, Somatemps o Impulso Ciudadano, al Teatre Victòria s'hi van deixar veure dirigents del PP català, com Andrea Levy, José Antonio Coto i Àngels Esteller; de Ciutadans, entre els quals Matías Alonso, Carina Mejías i Carmen de Rivera; o Ramon de Veciana, d'UPyD; mentre que el PSC va enviar-hi dues segones espases, com són Albert Soler i Joan Rangel, conscient del risc d'aparèixer amb segons quins companys de viatge.

Cal recordar que, a l'acte, també van assistir Santiago Abascal, de Vox; Robert Hernando, secretari general de la Plataforma per Catalunya (PxCat), a més de membres de la Fundación Nacional Francisco Franco (FNFF) i fins i tot Jordi de la Fuente, portaveu de l'extingit Moviment Social Republicà (MSR), de tendència neonazi. De la Fuente, avui regidor de Vox a Sant Adrià de Besòs, va arribar a afirmar que "les idees que proposa Societat Civil Catalana sobre com enfocar la catalanitat, hi podem estar d'acord, perquè les hem proposades".

Pilotant les essències

L'amalgama de partits i entitats que sempre han envoltat SCC fa que no se la pugui considerar d'extrema dreta. Ni el seu ideari s'enquadra en aquesta ideologia, ni tampoc mai no ha exhibit un discurs que culpabilitza la immigració, el comunisme o les elits polítiques dels problemes que predominen en la societat, com sí que fan Vox i altres formacions ultres i xenòfobes. "El seu eix vertebrador és l'espanyolisme". Així ho ha analitzat el fotoperiodista i il·lustrador Jordi Borras, autor de Desmuntant Societat Civil Catalana (Saldonar, 2015).

Jordi Borràs: "L'impuls i la creació de SCC han anat a càrrec de l'extrema dreta"

No obstant això, Borràs explica que malgrat presentar-se com l'antídot de l'ANC, la gran diferència amb l'entitat sobiranista és la seva falsa transversalitat, atès que "l'impuls i la creació de SCC han anat a càrrec de l'extrema dreta", en referència a la participació de Vox i d'organitzacions ultres en els seus actes i mobilitzacions.

Una altra prova dels vincles de SCC amb la ultradreta -assenyala Borràs- és la presència del seu primer president, l'empresari Josep Ramon Bosch (2014-2019), en una conferència de la Fundació Francisco Franco i la difusió de textos i vídeos d'apologia al nazisme. Fet i fet, Bosch venia de dirigir Somatemps, una de les entitats fundadores de Societat Civil Catalana, en la qual també hi havia els ultres Javier Barraycoa, Xavier Codorniu o el mateix Jorge Buxadé, exmembre de la Falange Española de las JONS i, des de fa un parell d'anys, mà esquerra d'Abascal a la direcció de Vox.

"Els vincles fundacionals de SCC, sigui amb una entitat d'extrema dreta com Somatemps, com amb individus de destacada militància ultradretana, queden prou acreditats amb incomptables reportatges i tota mena de proves", afirma Borràs.

Ancorada cap a sectors reaccionaris

Només durant els anys més àlgids del Procés, la plataforma sí que va aconseguir reunir tot l'espectre del constitucionalisme i de l'espanyolisme militant. Es va comprovar a les successives marxes del 12 d'octubre; en les protestes que va organitzar el 8 i el 29 d'octubre de 2017 en resposta al referèndum de l'1 d'octubre; o la manifestació que, sota el lema "Per la concòrdia, per Catalunya: prou!", va convocar el 27 d'octubre de 2019, en la qual van participar els aleshores presidents del PP, Pablo Casado; de Ciutadans, Albert Rivera, i qui aleshores era primer secretari del PSC, Miquel Iceta, a més de l'exsecretari d'organització del PSOE, José Luis Ábalos, i l'exministre d'Exteriors, Josep Borrell.

Només en els anys més àlgids del Procés, SCC va reunir tot l'espectre de l'espanyolisme militant

Passat aquest període, SCC ha acabat ancorat cap als sectors més reaccionaris. Així es veurà a la marxa que tindrà lloc aquest diumenge a Barcelona, on està previst que hi assisteixi la plana major de Vox, amb Abascal al capdavant, de Ciutadans; a banda dels màxims dirigents del PP, Alberto Núñez Feijóo i Isabel Díaz Ayuso.

Però no els socialistes, que enmig de les negociacions per la investidura, han declinat la presència argüint que "Catalunya va votar convivència", en al·lusió al suport que van rebre les polítiques progressistes de Pedro Sánchez a les passades eleccions al Congrés i al Senat.

Si la plataforma espanyolista ja es va allunar dels socialistes l'any passat, quan es va adherir a la iniciativa Escuela de Todos, apareguda per reclamar el 25% de l'escolarització en castellà i la fi del model d'immersió lingüística, el nou escenari que s'obre a l'Estat, amb l'amnistia com a teló de fons, ha fet més evident que mai el gir reaccionari de l'entitat dirigida per Elda Mata i Álex Santos, avui escorada en les posicions de la dreta i l'extrema dreta espanyola.