La URV investigarà els efectes psicològics de la crisi ferroviària a Catalunya pels passatgers

Un estudi de la Universitat Rovira i Virgili (URV) investigarà com afecta psicològicament la crisi ferroviària a Catalunya. L'equip del Departament de Psicologia del centre universitari estudiarà concretament l'impacte que tenen l'acumulació de retards, les cancel·lacions, la falta d'informació i incertesa a l'hora de fer els desplaçaments en els passatgers. Els investigadors activaran els qüestionaris aquest març i confien a tenir els primers resultats al juny.

El coordinador de l'estudi, Sergi Martín-Arbós, ha explicat que els membres de la Plataforma Dignitat a les Vies es van posar en contacte amb la universitat el desembre passat per buscar respostes al seu malestar, derivat de la situació ferroviària al país. "Després d'explicar-nos com se sentien vam veure clara la necessitat d'avaluar l'impacte psicològic que tot això està provocant", ha afirmat el responsable.

Els investigadors confien que aconseguiran una mostra propera al miler de respostes -per considerar els resultats rigorosos- arran del volum d'incidències als trens en els últims anys i, sobretot, pel malestar derivat dels episodis dels darrers dies. "Busquem persones afectades, però també necessitem que hi participin aquelles que no utilitzen el tren o que ho fan esporàdicament per a comparar les respostes i extraure'n conclusions vàlides", ha dit Martín-Arbós.

Un qüestionari obert, amb 60-80 preguntes

La recerca es farà a partir de les dades obtingudes d'un qüestionari que tindrà entre 60 i 80 preguntes, que variaran en funció de les respostes. Aniran orientades a determinar si entre les persones que pateixen les afectacions ferroviàries s'observen símptomes d'ansietat, depressió, hostilitat o somatitzacions (manifestacions físiques de l'ansietat o l'estrès), entre altres. "Només necessitem que ens diguin que hi volen participar i un cop activem el qüestionari ens hi posarem en contacte", ha subratllat.

El formulari de preguntes estarà obert a qualsevol persona que visqui a Catalunya, ja que en la fase d'anàlisi de dades els resultats es fragmentaran també en funció de les diferents línies de transport. "Preguntarem quines modificacions s'han hagut de fer pel problema dels trens, com ara canvis de feina, trasllats de domicilis o haver de fer servir el tren d'alta velocitat amb la despesa extra que això comporta", ha detallat Martín-Arbós.