PRIMÀRIES PSPVXimo Puig salva els mobles amb una victòria treballada al front dels socialistes valencians

Eren prop de dos quarts de la nit quan Ximo Puig apareixia davant d'una sala plena de simpatitzants per celebrar una victòria treballada. En el seu rostre una barreja d'eufòria i de cansament ho deien tot. Puig no s'enfrontava només a la revàlida com a secretari general del PSPV sinó al fantasma de les recents primàries que al maig, amb la victòria de Pedro Sánchez el van deixar en una situació delicada, sinó al judici d'una militància que no oblidava el seu paper en la caiguda del líder socialista a l'octubre passat. I també s'enfrotava a la nova direcció de Ferraz, absent ahir a la seu de Blanqueries.

Puig sortia a escena i es feia una abraçada amb el seu rival. Un Rafa García que mantenia el tipus i fins aixecava la mà del seu contrincant reconeixent la seva derrota. Les matemàtiques no fallen. I l'onada del sanchismo a la qual Rafa García s'havia pujat des de les primàries de maig no ha estat tan forta com s'esperava. Llavors va participar el 82 per cent de la militància, ahir només un 72 per cent.

Dels 18.293 militants inscrits en el PSPV van acudir a votar 13.154, prop un 72 per cent del cens. Puig va obtenir el suport de 7.447 militants (prop del 57 per cent del vot emès) i García va aconseguir 5.557 vots (el 42 per cent dels vots). Vist des del cens, de cada deu militants, quatre han donat suport a Puig, tres a García i tres més han optat per no votar. Una matemàtica que sens dubte es traslladarà al congrés que el socialisme valencià celebra a finals de juliol i en la qual escollirà la nova direcció.

Traques i crits de 'País Valencià'

La seu de Blanqueries es va quedar petita per escoltar les primeres paraules del reelegit secretari general. Al seu costat hi havia l'equip que l'ha acompanyat en les últimes setmanes: Jorge Rodríguez, Carmen Montón, Sandra Gómez, Jesús Ros i Toñi Serna; joves alcaldes i els que fa tot just dos mesos van ser destacats suports de Sánchez com ara Carmen Martínez, María José Salvador, Francesc Colomer o Bartolomé Nofuentes. A un parell de metres contemplava l'escena somrient un històric del partit, Ciprià Ciscar, que no amagava la seva eufòria davant la victòria.

Puig va continuar com ho ha fet les setmanes precedents, en clau presidencial i no ha dubtat a destacar que "els dos propers anys són importants i els valencians volem un paper rellevant en matèria de finançament". Quan va recordar els valors que per a ell encarnen al partit, "d'esquerres, feminista, federalista i valencianista", els seus seguidors l'interrompien amb aplaudiments i crits de País Valencià.

"He estat un secretari general de tots i totes des del primer moment i així serà en el futur, el nostre projecte és plural i no en primera persona", afirmava Puig davant un núvol de telèfons que no deixaven de gravar el moment. Al mateix temps que llançava un missatge de cara al proper congrés: "no som un partit de famílies, som un partit que suma". Puig acabava ja en clau electoral en afirmar que "el 16 hem començat a guanyar el 19", mentre els seus seguidors no deixaven d'aplaudir i les traques sonaven des del carrer.

Donar la cara davant la derrota

García va destacar destaca "la baixa participació i es va quedar amb la "il·lusió que ha suposat per a les agrupacions el procés de primàries i pel debat polític"

Uns minuts abans, en una sala annexa i abarrotada de mitjans de comunicació, Rafa García, compareixia davant la premsa acompanyat pel seu equip per reconèixer la victòria de Puig. García va donar les gràcies als militants que li han donat suport, "una mica més del 40 per cent", i ha assegurat que treballarà per "un congrés potent, fort en la línia del que va ser el congrés federal, amb propostes d'esquerres i valents ".

Preguntat per si considerava la derrota com del propi Sánchez, García va respondre amb un no rotund, alhora que va descartar exigir la integració al congrés tal com havia defensat al llarg de la seva campanya: "en la direcció han d'estar les persones més potents i preparades ". García va destacar "la baixa participació, potser pel calendari estival" i es va quedar amb la "il·lusió que ha suposat per a les agrupacions el procés de primàries i pel debat polític".

L'ombra de la integració

El ja ratificat com a secretari general compareixia més tard davant els mitjans i mostrava la seva satisfacció pel suport del 56 per cent dels militants. Preguntat per la integració de la candidatura de Rafa García de cara al congrés de finals de juliol l'Elx, Puig ha apostat per "buscar fórmules per aconseguir la major integració possible". "El diàleg és fonamental, hi ha idees de l'altra candidatura que es poden assumir perfectament", però sense quotes ni repartiment com va fer Pedro Sánchez després de guanyar les primàries.

Puig va descartar que fos una segona volta de les primàries en què va guanyar Sánchez i va revelar que va tenir una "amable" conversa amb el líder del PSOE, qui li va desitjar "sort". Per la seva banda, el secretari d'organització del PSOE, José Luis Abalos, li va enviar un missatge de felicitació.

Diferents lectures de cara a un congrés sense ponència marc

Si ha existit una crítica unànime a tot el procés han estat les presses, convocar unes primàries i només 15 dies després el Congrés. Són molts els que recorden que ni tan sols tenen sobre la taula la ponència marc que es debatrà a finals de mes i que ara, aquesta mateixa setmana, comencen els congressos per escollir els representants al Congrés de País a les agrupacions més petites.

La integració pinta difícil. Ja no només per les paraules de Ximo Puig, qui ja ha deixat clar que no va a fer un repartiment de quotes, sinó pel que consideren els seguidors de Rafa García. Puig "ha salvat els mobles" però no ha d'oblidar que "ha tingut una contestació d'un 43 per cent" i que molts militants no han anat a votar. A l'horitzó preocupen les eleccions del 2019 amb un partit que perd militants de forma progressiva, dels 40.000 de fa 20 anys als 18.000 actuals i amb un Compromís fort que pot fer-se amb la Presidència de la Generalitat.

La clau és integrar i desfer-se de la vella guàrdia. El desig, o el somni és que Puig integri i visibilitzi, i no només en l'executiva, aquest 43 per cent dels seus detractors en les institucions. Una fórmula per aconseguir un congrés amb el suport del 90 per cent o més. De no fer-ho, creuen que Puig té poc recorregut, ja no només a nivell intern, sinó a nivell electoral, perquè si els militants trien al secretari general, són els electors els que trien al Molt Honorable. I aquesta és la batalla que l'espera ara a Ximo Puig.