Les obres d'un aparcament subterrani al litoral de Barcelona posen al descobert les restes d'un vaixell del segle XV
La troballa "excepcional" s’ha produït durant la fase final de l’excavació, a una profunditat de més de cinc metres sota el nivell del mar
Públic
Barcelona-
Les obres de construcció d'un futur aparcament de BSM al solar de l'antic Mercat del Peix de Barcelona, a la Ciutat del Coneixement, han posat al descobert les restes d'un vaixell d'entre els segles XV i XVI. L'equip d'arqueòlegs i restauradors, que l'ha batejat com a Ciutadella I, han fet la troballa durant la fase final de l'excavació, a 5,65 metres per sota el nivell del mar.
Concretament, s'ha trobat part de l'estructura de l'embarcació, de 10 metres de llarga i més de 3 metres d'ample. El director de l'excavació, Santi Palacios, ha assegurat que es tracta d'un fet "excepcional", amb un sol precedent a la ciutat, el Barceloneta I, descobert el 2008. El procés d'extracció i restauració podria allargar-se quatre anys.
En arqueologia subaquàtica, aquest tipus de restes s’anomena derelicte, terme que fa referència a un vaixell naufragat o abandonat i cobert pels sediments al llarg del temps. Les taules estan clavades a les quadernes amb cavilles de fusta de secció circular, una mena de claus de fusta que servien per unir les peces. També es conserven dues peces longitudinals —palmellars o serres— fixades amb claus de ferro. Aquest sistema, conegut com a construcció a esquelet, era habitual a la Mediterrània medieval i es va estendre arreu d’Europa a partir de mitjan segle XV.
La troballa s’inscriu en un context històric de transformació del front marítim de Barcelona. A partir de 1439, amb la construcció dels primers molls artificials, es va alterar la dinàmica de la línia de costa i va desaparèixer la barra de sorra coneguda com la Tasca, que havia protegit la ciutat durant segles. La combinació entre la deriva litoral, la desembocadura del Besòs i els temporals va provocar un ràpid avenç de la platja, cobrint antics espais marins.
La zona on s’ha localitzat el derelicte presenta nivells de sorres i llims molt fèrtils, amb presència de restes orgàniques com llavors d’avellana i pinyes senceres, actualment en estudi, que podrien tenir una cronologia similar a la de l’embarcació.
Una troballa molt delicada
Les restes del vaixell es troben en un estat de conservació molt fràgil. La fusta, tot i ser un material habitual en la construcció naval històrica, només es conserva en ambients molt concrets, com els medis aquàtics, i es deteriora ràpidament quan entra en contacte amb l’aire.
Relacionado con este tema
Per aquest motiu, un cop identificades les primeres estructures, es va optar per no desenterrar-les del tot, deixant-les protegides sota una capa de sorra que ajuda a mantenir la humitat estable. Al mateix temps, es va activar la col·laboració amb l’equip del Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya (CASC), especialitzat en conservació de fusta arqueològica humida, per definir la millor estratègia d’intervenció in situ.
El Servei d’Arqueologia de Barcelona, amb l’assessorament del Museu d’Arqueologia de Catalunya – Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya, treballa per garantir la correcta documentació i conservació de l’estructura.
Relacionado con este tema
La fase inicial inclou treballs tècnics acurats com la documentació tridimensional, el marcatge de les peces, la presa de mostres i la preparació del trasllat en contenidors plens d’aigua, que asseguren la conservació temporal de les restes. Posteriorment, el material es traslladarà a instal·lacions especialitzades, on es durà a terme un procés de dessalatge amb aigua corrent i impregnació amb cera hidrosoluble, una substància que penetra la fusta i en reforça l’estructura interna, garantint-ne la conservació a llarg termini.
Un cas similar fa 17 anys
Anys enrere també es va trobar un vaixell en condicions similars: el Barceloneta I, descobert el 2008 durant unes excavacions a prop de l’Estació de França, en el marc dels treballs sobre el baluard de Migjorn de l’antiga muralla de Mar i el primer moll artificial del port. Datat al segle XV, aquest vaixell d’origen cantàbric, probablement basc, representa un testimoni únic de l’activitat comercial de la Barcelona medieval.
Les seves restes van ser restaurades durant més de sis anys i actualment s’exhibeixen al Museu d’Història de Barcelona, a l’avantcambra del Palau Reial Major, entre el Saló del Tinell i la capella de Santa Àgata. El Port de Barcelona hi va col·laborar amb el Museu d’Història per a crear una exposició virtual que inclou el procés de restauració, una reconstrucció en 3D de l’embarcació i un mapa interactiu de les rutes comercials del segle XV.
Comentaris dels nostres subscriptors
Vols comentar-ho?Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't.