L'Any Conxita Grangé commemorarà el centenari de l'última catalana supervivent dels camps nazis

El Govern de la Generalitat ha presentat aquest dimecres el calendari d'activitats tant a Catalunya com a Occitània de l'Any Conxita Grangé, una commemoració dedicada a difondre i reivindicar aquesta figura destacada de la resistència antifeixista, coincidint amb el centenari del seu naixement. L'objectiu és retre homenatge a la darrera supervivent catalana dels camps nazis i destacar la seva trajectòria de lluita i compromís amb la democràcia.

Els actes commemoratius comptaran amb la participació d'experts, institucions i familiars. Es preveuen tot un seguit d'activitats diverses, com ara exposicions, ponències i col·loquis, i la publicació d'una biografia oficial per aprofundir en la seva trajectòria i el seu llegat. Tot plegat ho ha anunciat el conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler.

L'Any Conxita Grangé s'iniciarà el 14 d'abril amb un acte institucional a Tolosa de Llenguadoc, ciutat on Grangé va viure després de ser deportada. L'homenatge inclourà una cerimònia a la plaça que porta el seu nom, amb la presència de familiars i autoritats locals. El programa continuarà amb diverses iniciatives destinades no només a divulgar la seva figura, sinó també a aprofundir en la memòria democràtica amb perspectiva de gènere.

Algunes de les activitats més destacades són la presentació d'un pòdcast sobre les dones deportades nascudes a Lleida i a l'Alt Pirineu; la Ruta Conxita Grangé a la Vall Fosca durant l'estiu, amb parades simbòliques en llocs rellevants de la seva vida; una exposició al Museu de la Resistència i la Deportació de Tolosa de Llenguadoc; O la presentació de la seva biografia oficial, a càrrec de Josep Calvet. A més, es faran jornades acadèmiques a Barcelona i activitats educatives a instituts de l'Alt Pirineu.

Conxita Grangé Beleta

Conxita Grangé Beleta va tenir una vida entre el Pirineu i Occitània, i rebé destacades condecoracions de la República francesa. Va dedicar els darrers anys de la seva vida a explicar la seva experiència als escolars, a advertir sobre les monstruositats que van significar el nazisme i el feixisme, i a mantenir viva la memòria de les dones deportades. Després de la mort de Neus Català, es va convertir en la darrera supervivent catalana dels camps de concentració nazis. Va morir el 27 d'agost de 2019 amb 94 anys.

En paraules del director del Memorial Democràtic, Jordi Font, durant aquest any s'honorarà la memòria "d'una dona valenta, testimoni de la deportació i defensora incansable de la justícia i la dignitat". El cap de l'Àrea de Continguts, Educació i Projectes, Josep Calvet, ha assegurat que "el seu llegat recorda que preservar la memòria és un deure col·lectiu". "Que aquest any serveixi per mantenir viva la seva història i reafirmar el compromís amb la llibertat i els drets humans", ha dit.

Relacionado con este tema

La llei de memòria democràtica supera les esmenes a la totalitat i continua la tramitació al Parlament

Públic

Per la seva part, el conseller Espadaler ha subratllat la importància de preservar la memòria democràtica. "La futura llei de memòria democràtica, ara en tramitació parlamentària, i sustentada en el dret a la veritat, la justícia, la reparació i les garanties de no repetició, serà una eina fonamental per preservar la memòria i garantir que el Mai Més sigui un compromís col·lectiu", ha afegit.