Investigadors catalans identifiquen una de les claus de l’alta agressivitat del càncer de pàncrees
L'estudi, que ha comptat amb la participació de l’Institut de Recerca de l’Hospital del Mar i l'Institut d'Investigacions Biomèdiques de Barcelona (IIBB-CSIC-IDIBAPS), obre la porta a noves estratègies terapèutiques davant un dels càncers amb taxes de mortalitat més altes

Públic
Barcelona-
El càncer de pàncrees és un dels més agressius i té una de les taxes de supervivència més baixes, de només el 10% al cap de cinc anys. Un dels factors que contribueixen a aquesta agressivitat és el microambient tumoral, conegut com a estroma, una espècie de cúpula que protegeix el tumor i que està formada per proteïnes i cèl·lules. Entre aquestes, els fibroblasts tenen un paper clau, ja que ajuden les cèl·lules tumorals a créixer i n'augmenten la resistència als fàrmacs.
Ara, un estudi liderat per centres de recerca catalans ha identificat un factor determinant en l’alta agressivitat del càncer de pàncrees. Els investigadors han demostrat el paper de la proteïna Galectina-1 en el nucli de les cèl·lules que envolten el tumor, els fibroblasts, contribuint-ne a l’activació. Els resultats obren la porta a noves estratègies terapèutiques per inhibir aquesta proteïna a l’interior de les cèl·lules que protegeixen el tumor.
En l’estudi, que publica la revista PNAS, hi han participat l’Institut de Recerca de l’Hospital del Mar, l'Institut d'Investigacions Biomèdiques de Barcelona (IIBB-CSIC-IDIBAPS), el CaixaResearch Institute, la Mayo Clinic i l'Institut de Biologia i Medicina Experimental (IBYME) d’Argentina.
La doctora Pilar Navarro, coordinadora del Grup de Recerca en Noves Dianes Moleculars del Càncer de l’Institut de Recerca de l’Hospital del Mar i de l’IIBB-CSIC-IDIBAPS, explica que es considera que l’estroma és “una peça clau a la biologia tan agressiva del càncer de pàncrees, ja que interactua amb les cèl·lules tumorals, les protegeix i impedeix l’acció dels fàrmacs”. “A més, les cèl·lules de l’estroma, en particular els fibroblasts, produeixen substàncies que afavoreixen el tumor i en faciliten el creixement i la disseminació”, explica la doctora Navarro en declaracions recollides per l’institut de recerca.
La presència d’aquesta molècula activa els fibroblasts, de manera que col·laboren amb el desenvolupament de les cèl·lules tumorals. A més, els investigadors han descobert com la Galectina-1 té la capacitat de regular l’expressió gènica d’aquestes cèl·lules a un nivell molt específic sense modificar la seqüència de l’ADN, mitjançant control epigenètic. “Un dels gens sobre els quals actua és KRAS, que als tumors pancreàtics juga un paper fonamental”, indica. Aquest gen també es troba a les cèl·lules tumorals del 90% dels pacients, però en aquest cas, es troba mutat. Se’l considera un dels principals responsables del seu creixement descontrolat i de l’agressivitat del tumor.
Noves estratègies terapèutiques
Aquest equip ja havia identificat en estudis anteriors el paper destacat de la Galectina-1 en el càncer de pàncrees, però les noves funcions descobertes ara obren la porta a dissenyar noves estratègies per atacar aquest tipus de tumor.
“Fins ara els esforços se centraven a inhibir la Galectina-1 secretada per l’estroma que envolta el tumor. Ara, però, veiem que també cal bloquejar la proteïna present al nucli dels fibroblasts”, afirma la doctora Neus Martínez-Bosch, investigadora de l’Institut de Recerca de l’Hospital del Mar. “Necessitem trobar nous inhibidors que actuïn dins els fibroblasts i no només sobre la proteïna que secreten”, recalca.
En l’estudi, els investigadors han treballat amb mostres de pacients amb càncer de pàncrees, que els han permès analitzar la presència i funció de la Galectina-1 al nucli dels fibroblasts. A més, han portat a terme experiments in vitro amb línies de cèl·lules humanes fibroblàstiques, on han investigat els efectes de la inhibició tant de la proteïna com del gen KRAS i han observat una desactivació d’aquestes cèl·lules. Això evitaria la col·laboració dels fibroblasts amb les cèl·lules tumorals.
La doctora Judith Vinaixa, investigadora del centre de recerca de l’Hospital del Mar i primera signant de l’estudi, destaca la rellevància d’aquests resultats: “Hem comprovat la importància del paper de la Galectina-1 al nucli cel·lular dels fibroblasts, on regula l’expressió de múltiples gens importants per a la cèl·lula”.
El doctor Gabriel Rabinovich, investigador de l’IBYME (CONICET) i del CaixaResearch Institute, explica que ara les pròximes passes seran “explorar combinacions terapèutiques que permetin inhibir la Galectina-1 tant extracel·lular com intracel·lular”. “Aquesta proteïna també participa en processos clau per al tumor com la formació de vasos sanguinis i la resistència a la immunoteràpia. Per això, aquesta estratègia adquireix particular importància tenint en compte la capacitat múltiple antitumoral de la inhibició d'aquesta proteïna”, afegeix.
Comentaris dels nostres subscriptors
Vols comentar-ho?Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't.