Permisos de residència, CIE i el català com a requisit: preguntes i respostes sobre el traspàs d'immigració
Amb l'acord entre el PSOE i Junts, la Generalitat guanya competències en matèria d'immigració, però encara hi ha moltes incògnites obertes que tenen a veure sobretot amb els àmbits d'actuació
Barcelona-
L'acord PSOE-Junts per al traspàs de competències estatals d'immigració a la Generalitat canvia els responsables fins ara del control migratori a Catalunya. Els Mossos d'Esquadra agafen protagonisme a les fronteres, tot i que la gestió serà coordinada amb la Policia Nacional i la Guàrdia Civil; el Govern català gestionarà les devolucions d'estrangers, així com el CIE de la Zona Franca; i obre la porta a què el català sigui un requisit per obtenir el permís de residència si així es legisla un cop estigui aprovada la proposició de llei acordada.
La delegació de competències permetrà que Catalunya pugui desenvolupar un "model propi" i una "política integral" d'immigració. En què es traduirà exactament? L'acord planteja moltes preguntes. Algunes tenen resposta, però encara hi ha moltes incògnites obertes que tenen a veure sobretot amb els àmbits d'actuació. Què podrà fer la Generalitat que fins ara no feia?
Què diu la llei del català? Serà un requisit per aconseguir la residència a Catalunya?
Per a Junts, un dels punts claus de la delegació de les competències d'immigració és la llengua. L'expresident i líder dels postconvergents, Carles Puigdemont, defensava dimarts que el coneixement del català ha de ser un “element indispensable” per aconseguir un “informe favorable” per obtenir el permís de residència: "Sense integració no hi ha nació".
Ara bé, la llei orgànica registrada al Congrés dels Diputats no fa cap concreció sobre aquesta qüestió ni diu explícitament que el català serà un requisit per obtenir el permís de residència, que ara estarà en mans de la Generalitat. Malgrat això, el text apunta que el fenomen migratori té un impacte "per a la llengua catalana" i recorda com l'Estatut reconeix el català com a "llengua pròpia" de Catalunya, així com la necessitat de saber català per integrar-se.
Concretament, el text menciona que les facultats delegades a Catalunya “s'exerciran en els termes consignats en el capítol III del títol I de la Llei orgànica 6/2006, del 19 de juliol, de l'Estatut d'autonomia de Catalunya”, que comprèn els drets i deures lingüístics i l'opció garantida dels ciutadans d'emprar el català.
La llei orgànica no diu explícitament que el català serà un requisit per obtenir el permís de residència
El secretari general de Junts, Jordi Turull, ha defensat aquest dimecres a Catalunya Radio que el coneixement del català sigui un dels requisits per acreditar l'arrelament. En aquest sentit, ha instat al president Salvador Illa a destinar recursos en aquest àmbit. Junts ja ha advertit que activaran iniciatives legislatives per desplegar aquests requisits lingüístics per als migrants a partir de la delegació de competències.
Turull posa sobre la taula la via que, dins l'exercici de la delegació de competències en la gestió migratòria a la Generalitat, permetria al Parlament posar com a requisit el català per atorgar permisos de residència (NIE i TIE). "El TJUE ha sentenciat fa poc a favor d'Holanda que perquè una persona se li doni el permís de residència ha de saber els idiomes d'on està", afirma el secretari general de Junts. La proposta pretén incloure el coneixement del català en els requisit per demostrar arrelament al territori, en aquest cas el català, de cara a la tramitació dels permisos. Els informes per demostrar arrelament són habituals als països de la Unió Europea, inclòs l'Estat espanyol, a l'hora de tramitar aquest tipus de permisos, i inclouen aspecte com tenir domicili estable, família i també els coneixements lingüístics del lloc on es vol residir acostumen a puntuar.
Relacionado con este tema
L'objectiu del partit de Puigdemont, segons fonts de Junts, seria frenar la forta caiguda del coneixement del català entre la ciutadania catalana per l'arribada, els darrers anys, d'un nombre elevat de població immigrada fora de l'edat escolar que no tenen accés a l'aprenentatge de la llengua. Per a la qual cosa des de Junts exigeixen al Govern de Salvador Illa que s'hi posin els recursos necessaris.
Des de col·lectius d'immigrants com la Plataforma Top Manta s'ha denunciat la falta de cursos de català per immigrants. "Ara tenim una nova eina però des de la Generalitat es pot optimitzar actuant amb mentalitat d'estat o no fer-ho si la mentalitat és de delegació del Govern espanyol", assenyala Turull en una critica a l'actual Govern socialista.
Relacionado con este tema
La ministra d'Inclusió, Elma Saiz no ha volgut aprofundir en si el coneixement del català serà un requisit per obtenir permisos de residència o de treball en una entrevista a Catalunya Ràdio, però ha afirmat que la norma aplicarà "la legislació vigent" en matèria lingüística i que el coneixement de la llengua "és un instrument important per a la inclusió".
Entitats i organitzacions de defensa de la immigració, com Tanquem els CIE, entre d'altres, defensen que el català és una llengua que s'ha de defensar, però que si es vol imposar com un requisit, les institucions han de posar les eines necessàries. Les entitats demanen que el Consorci de Política Lingüística posi en marxa cursos amb prou places per aprendre català, en la línia del que demana Top Manta.
Relacionado con este tema
Una exigència que també comparteixen des d'ERC i que, segons fonts del partit republicà, "treballarem per a què la delegació de competències en immigració s'utilitzin adequadament i amb voluntat integradora". Sobre el català, des d'ERC apunten que "calen totes les eines per assegurar la pervivència de la llengua catalana amb un ús social el més majoritàriament possible, tant en l'àmbit migratori com en qualsevol altre". Mentre des del Govern del PSC es limiten a valorar positivament l'increment competencial per a la Generalitat i asseguren que es crearà un grup de treball per abordar "amb tota garantia" la delegació de competències en immigració acordada entre el PSOE i Junts.
Què es demana actualment?
La llei d’estrangeria estableix que per obtenir informe d’arrelament cal conèixer la llengua del territori. Per tant, actualment ja cal acreditar coneixements de català i castellà (i l’aranès en el cas de la Vall d’Aran). Es pot acreditar de dues maneres: un certificat de formació d’un curs de mínim 45 hores o una entrevista oral.
Aquest pas és obligatori per obtenir l’informe d’esforç i integració per a l’arrelament social, que tramita la Generalitat de Catalunya des del 2012, mitjançant el Departament de Drets Socials i Inclusió. Un cop aprovat, aquest informe serveix per iniciar altres tràmits que du a terme l’Estat com: l'obtenció de l’informe per a l’autorització per arrelament del permís de residència, la renovació de l’autorització de residència temporal, l'adquisició e la nacionalitat per residència o l'accés al mercat de treball
La Generalitat donarà els permisos de residència i l'expedició del NIE?
Sí. Segons la llei, la Generalitat serà l'administració que a partir d'ara executarà els permisos de residència, tant temporals com de llarga durada, i l'expedició dels números d'identificació d'estrangers (NIE), cosa que fins ara feia l'Estat. "Es delega en la comunitat autònoma l'execució de la normativa de l'Estat en matèria d'iniciació, instrucció i notificació de la resolució de les sol·licituds, presentades davant dels òrgans competents, de les autoritzacions de residència temporal", diu la norma.
Pel que fa a l'expedició dels NIE, la norma també situa la Generalitat com la competent per expedir aquestes identificacions per tal que els nouvinguts puguin estudiar o treballar aquí.
Qui assumirà les competències en el control de les fronteres?
Els Mossos d'Esquadra, però amb matisos. Hi haurà més presència dels Mossos però en col·laboració amb les forces de seguretat espanyoles, és a dir, Policia Nacional i Guardia Civil: "Els Mossos, com a policia integral, actuaran en els llocs habilitats per a l'accés de persones estrangeres en ports i aeroports, en col·laboració amb la resta de forces i cossos de seguretat", diu el text.
Hi haurà més Mossos a ports i aeroports?
Sí. El text diu que "es delega a la comunitat autònoma de Catalunya, a través dels Mossos d'Esquadra com a policia integral, les facultats de garantir [...] l'ordre, la seguretat ciutadana i la prevenció i investigació d'actes delictius en ports i aeroports". Així mateix, els Mossos d'Esquadra "exerciran la competència per a la prevenció, persecució, protecció i assistència de les víctimes de tràfic i explotació d'éssers humans". Una competència fins ara de la Policia Nacional.
Per assumir aquestes competències, s'incrementarà el número de Mossos d'Esquadra a Catalunya en 1.800 efectius, fins a aconseguir la xifra total de 26.800 agents el 2032. Això suposa ampliar l'acord de la setmana passada d'arribar als 25.000 agents el 2030.
La Generalitat podrà expulsar immigrants?
Sí, però també amb matisos. La Generalitat podrà gestionar les devolucions i repatriacions que no requereixin la tramitació de l'expedient d'expulsió. Segons es llegeix en l'acord, els Mossos podran retornar estrangers que comptin amb una prohibició d'entrada i, per tant, negar-los l'ingrés al territori.
Sobre les expulsions que requereixin expedient, és a dir, aquelles que s'inicien a persones que han comès delictes o que es troben en una situació irregular, la Generalitat podrà formular i presentar una proposta d'expulsió, però la decisió final seguirà sent de l'Estat. Ara bé, es tindrà en compte una valoració prèvia de la Junta de Seguretat de Catalunya, on estan representats tots els cossos de seguretat, el Govern espanyol i el Govern català. Això sí, presidida pel president de la Generalitat.
Qui gestionarà els Centres d'Internament d'Estrangers (CIE) a partir d'ara?
La Generalitat, i de manera integral. Fins ara, l'únic CIE que hi ha a Catalunya, que és el de la Zona Franca de Barcelona, estava gestionat per la Policia Nacional. A partir d'ara, passarà a les mans de la Generalitat, i per tant, dels Mossos d'Esquadra. Puigdemont va dir que necessiten un "replantejament" total perquè no són humanament dignes. Els CIE són com una mena de presó on s'interna als estrangers que estan pendents que s'executi la seva devolució o expulsió.
Què més assumeix la Generalitat en matèria d’immigració?
L'establiment de la previsió anual de les ocupacions i la gestió de les contractacions al país d'origen en funció. Per tant, a partir d'ara serà la Generalitat, juntament amb empreses i sindicats, la que designarà les "necessitats de mà d'obra de Catalunya" i establirà una llista d'ocupacions "prioritàries".
Comentaris dels nostres subscriptors
Vols comentar-ho?Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't.