Com pot millorar-se la "justícia tributària" del sistema fiscal català?

El model de finançament autonòmic és ara mateix un dels elements centrals de la política catalana, sobretot des que l'any passat ERC i el PSC -amb l'aval del PSOE- van pactar-ne una reforma que hauria de suposar un increment molt significatiu dels ingressos fiscals de la Generalitat. Tot i que la previsió és que l'aplicació inicial del nou sistema arrenqui ja l'any vinent -amb la gestió de l'IRPF per part de l'Agència Tributària de Catalunya (ATC)-, les negociacions perquè això sigui així encara estan lluny de culminar. 

Ara bé, el debat fiscal a Catalunya va més enllà del que succeeixi amb el finançament autonòmic. D'una banda, per exemple, hi ha la demanda constant dels partits de dretes -sobretot Junts i PP- i les patronals per suprimir o reduir al mínim impostos de marcat caràcter redistributiu, com el de patrimoni o el de successions i donacions. I, de l'altra, trobem els recents acords tancats entre el Govern i els Comuns que, a l'espera d'obtenir la validació del Parlament, han de permetre incrementar la recaptació de la taxa turística o de l'impost de transmissions patrimonials i, almenys parcialment, fer-los fiscalment més justos.

A diferència del que propugnen determinats lobbies econòmics, també hi ha sectors que advoquen per millorar la progressivitat i la capacitat redistributiva del sistema fiscal català, tot plegat sota la premissa de "qui més té, més paga". A més, defensen gravar les externalitats negatives que provoquen determinades activitats, ja sigui el turisme o la contaminació de sectors industrials o el transport. Un exemple és la Plataforma per una Fiscalitat Justa, Ambiental i Solidària, que aplega desenes d'entitats, com la Confavc, Ecologistes en Acció, Oxfam Intermon o els sindicats UGT i CCOO, entre d'altres. Parlem amb el seu president, l'economista i doctor en Dret tributari Xavier Martínez-Gil.

El pes del model de finançament

Segons les dades publicades pel Departament d'Economia i Finances de la Generalitat, en la darrera dècada els ingressos no financers del Govern s'han doblat, en passar dels 20.090 milions del 2014 als 40.500 del 2024. D'aquest total, prop del 75% dels fons provenien l'any passat del model de finançament, ja que entre les bestretes i la liquidació van sumar 29.844 milions. A banda, es van ingressar més de 5.500 milions amb els impostos propis o cedits totalment, uns 1.200 a través de taxes i 3.850 via transferències, ja siguin de l'Estat o europees, com els fons Next Generation.

La Plataforma per una Fiscalitat Justa advoca per mantenir tributs com el de successions i el de patrimoni justament per la seva capacitat redistributiva i, per tant, perquè són fonamentals per garantir la "justícia tributària". Paral·lelament, Martínez-Gil veu marge d'actuació en la fiscalitat lligada a les operacions immobiliàries, bàsicament a través de l'impost de transmissions patrimonials (ITP), per gravar més tot el que no sigui habitatge habitual.

A més, defensa una reforma de l'IRPF que permeti "fer aflorar els megarrics per tal que paguin", planteja revisar regularment els beneficis fiscals -que només a Catalunya suposen uns 11.000 o 12.000 milions anuals- per comprovar-ne l'efectivitat i que no acabin sent "regressius", i considera que també es pot actuar en l'àmbit de la fiscalitat verda.

La importància redistributiva de successions i patrimoni

Anem per parts. Entre d'altres qüestions, l'acord que ERC i PSC van tancar per a la investidura de Salvador Illa com a president del Govern establia mantenir els impostos de patrimoni i de successions i donacions en el tipus actual. Precisament, aquests són dos dels tributs que des de fa anys els sectors de dretes tenen en el punt de mira per suprimir-los o reduir-los a la mínima expressió, seguint l'exemple de la política neoliberal d'Isabel Díaz Ayuso a la Comunitat de Madrid. Els dos són impostos estatals cedits a les autonomies, que hi tenen certa capacitat normativa, per exemple per aplicar-hi bonificacions i deduccions.

Relacionado con este tema

La recaptació de l'IRPF és clau perquè el nou finançament singular sigui eficaç, segons els experts

David Rodríguez

Sobre successions, Martínez-Gil planteja que "contribueix a fer efectiva una redistribució més justa de la riquesa". I reflexiona que "quan es parteix de posicions desiguals mai es pot donar la igualtat. No estem dient que quan una persona mor tot passi a l'Estat, però hem de tenir clar que no tothom parteix de la mateixa situació. Per exemple, si algú té molts immobles, els seus descendents partiran d'un avantatge brutal respecte a la resta".

Xavier Martínez-Gil: "Equiparar a tothom a no pagar res és una injustícia fiscal"

No es poden menystenir els ingressos que aporta aquest tribut a les arques catalanes, que s'han doblat des del 2020, arran de l'acord pressupostari del Govern -integrat en aquell moment per Junts i ERC- i els Comuns per suprimir-ne algunes de les bonificacions fiscals. Si el 2020, la recaptació de l'impost va situar-se en 596,5 milions, l'any passat ja va elevar-se a 1.152,7.

Relacionado con este tema

L'acord fiscal entre Govern i Comuns també augmenta els impostos als grans tenidors

Públic

Pel que fa a patrimoni, l'economista i doctor en Dret Tributari subratlla que "és un impost que afecta la classe alta, el paga gent que té uns determinats recursos". I afegeix que "hi ha una cosa que es diu justícia tributària i que implica que qui més té, més paga i equiparar a tothom a no pagar res és una injustícia fiscal". A Catalunya, el mínim exempt de patrimoni és de 500.000 euros i a partir d'aquí la tarifa és progressiva, des d'un tipus del 0,21% fins a un màxim del 2,75% quan la fortuna se situa per sobre els 10,7 milions. A l'hora de la veritat, però, la quota a liquidar baixa quasi sempre gràcies als beneficis fiscals.

Segons les dades de l'Agència Tributària estatal corresponents a la liquidació del 2022 -les darreres disponibles-, aquell any el van pagar 84.867 catalans, poc més de l'1% de la població, que acumulen un patrimoni mitjà superior als 2,7 milions. La recaptació va ser de 761,1 milions l'any passat, un 76,4% més que deu anys enrere.

Relacionado con este tema

Els Comuns exigeixen mantenir i augmentar els impostos a la banca, a les energètiques i a les grans fortunes

Públic

Tot just l'1% de la població catalana va pagar l'impost de patrimoni el 2022

A finals de febrer, el Govern i els Comuns van acordar canvis en l'impost de transmissions patrimonials (ITP) que, entre d'altres, suposaran que passi del 10% al 20% per als grans tenidors o la compra d'edificis sencers, sempre que rebi l'aval definitiu del Parlament. Segons els càlculs de l'executiu, la recaptació podria augmentar en 200 milions, d'un tribut que el 2024 va aportar 2076,8 milions a la Generalitat.

Per al president de la Plataforma per una Fiscalitat Justa es pot anar més enllà perquè "sembla lògic que es faci una distinció en funció de si és un habitatge d'ús habitual o no". En aquest sentit, comenta que quan és habitatge habitual és un "bé de primera necessitat" i, com a tal, "hauria de tendir a una fiscalitat nul·la o molt baixa", mentre que a partir d'aquí hauria de tenir un tractament similar al de l'IVA més comú i tendir al 21%.

"Fer tributar l'IRPF als megarrics"

Les últimes setmanes s'ha parlat molt de la tributació de l'IRPF, especialment arran de l'intens debat sobre si l'haurien de tributar o no els perceptors del salari mínim interprofessional. A nivell català s'hi ha d'afegir la rebaixa d'un punt per aquells treballadors que cobrin menys de 33.000 euros anuals, acordada entre el Govern i ERC. L'IRPF és el tribut de major recaptació -la Generalitat va obtenir-ne gairebé 15.000 milions l'any passat- i per a Martínez-Gil el que caldria fer per millorar-ne la justícia fiscal és reformar-lo per "augmentar-ne la base de cotització i buscar el frau fiscal per tal de fer tributar els que no ho fan i, sobretot, fer aflorar els megarrics, que són els que menys en paguen". A banda, defensa la necessitat de deflactar-lo per adaptar-lo a l'evolució de l'IPC i evitar una pèrdua de poder adquisitiu dels treballadors.

Relacionado con este tema

Reforçar els serveis públics i una fiscalitat progressiva, eines per reduir la desigualtat de rendes entre municipis

David Rodríguez

Paral·lelament, l'expert planteja la necessitat de revisar anualment els beneficis fiscals que s'apliquen als principals impostos. Argumenta que "hi ha d'haver un control, perquè al final un benefici fiscal implica menys diners per a l'administració i és una manera de donar diners públics". I, per tant, defensa que cal analitzar "què es pretenia assolir amb la mesura, avaluar si s'ha aconseguit, quin cost ha tingut i a partir d'aquí valorar què cal fer-ne, si mantenir-lo, redissenyar-lo o eliminar-lo si al final és regressiu", és a dir, va en detriment de la justícia fiscal. Només a Catalunya, l'impacte del conjunt de beneficis fiscals supera els 10.000 milions anuals.

L'impacte del conjunt de beneficis fiscals a Catalunya supera els 10.000 milions anuals

A nivell de fiscalitat ambiental, Martínez-Gil reconeix que "a Catalunya s'han fet passos importants" en els impostos verds. Així, per exemple, el 2020 va crear-se un impost sobre les instal·lacions que incideixen en el medi ambient, que el 2024 va recaptar gairebé 190 milions, i des del 2021 també està en vigor el tribut a les emissions de diòxid de carboni de vehicles de tracció mecànica, que va obtenir 51,2 milions l'any passat. En tot cas, l'expert planteja que qüestions com les emissions, "que són planetàries", s'haurien d'abordar a escala europea i anar cap a una "convergència de criteris" sobre com gravar-les. També defensa una "reordenació i unificació" dels tributs lligats a l'automòbil.

Finalment, veu amb bons ulls l'increment de la taxa turística, però considera que els ingressos obtinguts "s'han de destinar a pal·liar i compensar les externalitats de l'activitat i no pas a la seva promoció". Fins ara, el gruix dels diners de la taxa servia, justament, per promocionar el turisme, i amb la modificació aprovada una part dels nous recursos s'utilitzaran per a polítiques d'habitatge.